Argumentari

ARGUMENTARI VAGA FEMINISTA 2019

LA VAGA DE TOTES

VAGA LABORAL

Una vaga laboral significa la no realització de treball assalariat en empreses, comerços, fàbriques, serveis públics de salut, educació, cures, educatius… Talment com si durant aquesta jornada hom desaparegués físicament de tots aquests espais que ocupem.

Fent campanya per endavant als centres de treball, explicant les raons de la vaga, debatent sobre la situació laboral de les dones en el teu sector, fent assemblees i reunions informatives sobre la vaga per part dels comitès d’empresa i les seccions sindicals.

Informa’t de quines són les qüestions legals.

Les dones amb contracte, regularitzades, legalitzades poden no assistir als seus centres de treball i organitzar mobilitzacions.

El fet de realitzar una vaga general de dones, a moltes de nosaltres ens planteja el problema de la gran precarietat dels nostres treballs i la vulnerabilitat de la nostra situació dins del món laboral i, també, en la vida en general.  Això s’afegeix a la dificultat que totes tenim per fer vaga. Moltes dones no podem ni tan sols exercir aquest dret. Som dones migrants sense papers, amb treballs d’economia submergida, amb treball domèstic, amb cures a particulars, amb petits tallers il·legals, amb petits comerços, en hostaleria treballant sense contracte.

Algunes dones no podem parar si no s’hi donen les garanties laborals imprescindibles, perquè això podria suposar que alguna acabés al carrer. Ara bé, totes podem fer quelcom.

Si ets una treballadora de la llar, migrant sense papers, empleada d’un petit comerç i aquest dia no pots parar, abans del dia 8 pots organitzar activitats per donar a conèixer la vaga.

I en tots els espais es pot reflexionar col·lectivament què poden fer tots i cadascun dels homes per canviar una situació de discriminació a la feina i sobre la qual ja se n’haurien d’haver manifestat contraris.

VAGA DE CURES

Amb aquesta vaga volem deixar palès que, sense el nostre treball quotidià de cures, el sistema econòmic quedaria col·lapsat. Un treball que no és visible i està menysvalorat, perquè el sistema està sostingut per l’apropiació que fa de les cures que realitzem les dones. A la vegada, passa per alt les nostres necessitats i projectes vitals.

Som nosaltres qui tenim cura constant de les nostres famílies, parelles, companys de treball, amics, tothom qui giri al nostre voltant . De fet, si no féssim totes aquestes tasques ningú no podria pas viure.

Volem aturar-nos de fer aquestes cures; volem reivindicar-les i també la seva necessitat, perquè tothom comprengui la importància vital que representen, perquè es converteixin en una responsabilitat social, compartida i redistribuïda.

Volem aturar-nos perquè les cures no recaiguin només en nosaltres. Proposem deixar de fer les activitats i tasques quotidianes dirigides a la cura de les persones i al manteniment dels espais vitals on transcorren les nostres vides.

Les dones ens aturem, però no s’aturen les cures. Per això són necessaris uns SERVEIS MÍNIMS que garanteixin els que són inexcusables i inajornables, per a l’atenció de les persones que es trobin en situació de precisar cures específiques, o que requereixin cures per activitats bàsiques de la vida diària i no puguin cobrir-los una altra persona. Organitza-ho amb les persones del teu entorn.

Aquestes són algunes idees que podem seguir i potser després de dur-les a la pràctica, ja no voldrem abandonar-les:

Parla amb les persones del teu entorn, amigues, família… sobre com distribuir el treball de cures i el treball domèstic, d’una forma equitativa, a partir de la setmana del 8,

Parla en el barri, en l’Associació, en el col·lectiu… per organitzar els punts de cures per al dia de la vaga.

Organitza la cura col·lectiva dels infants per al dia 8.

No t’encarreguis de portar els infants al col·legi.

No t’encarreguis de rentar, estendre, planxar…

No t’encarreguis de preparar menjar per a altres persones.

No et responsabilitzis de netejar, ni de tenir cura de netes i nets.

No atenguis el telèfon en la teva associació, ni t’encarreguis de la logística, ni prenguis nota de l’acta, ni recullis els gots d’aigua.

Organitza una ruta de les cures als barris i al pobles, identificant els centres de salut, instituts, escoles infantils, centres de dia, de gent gran…

Sabem que deixant de fer les cures un dia no realitzem un gran cavi, però pretenem que això sigui l’inici d’una nova forma d’organitzar i compartir els treballs de cures.

VAGA DE CONSUM

Volem parar de consumir, deixar de comprar coses innecessàries, el sobreescalfament de les llars, l’ús del cotxe per a qualsevol desplaçament, l’acumulació d’objectes i el malbaratament dels aliments. Volem construir estratègies de consum alternatives, que ajudin a crear un món just socialment i ambientalment.

Aquests són algunes idees que podem seguir durant el mes de març i, potser després de fer-les servir, no voldrem abandonar-les.

La majoria del nostre consum s’obté explotant persones i recursos naturals.

Per tant, proposem:

No compris ni consumeixis cap producte nociu per al medi ambient, l’origen del qual o el seu procés de producció impliqui l’explotació d’altres pobles o persones.

Redueix el consum i la generació de residus.

Reutilitza i recicla sempre que sigui possible.

Assenyala i boicoteja els productes als que se’ls apliqui la “taxa rosa” (cremes, maquinetes…), per estar destinats al públic femení. Substitueix tampons i compreses per la copa menstrual.

No consumeixis productes fabricats per la indústria farmacèutica i cosmètica, que són assajats amb animals i lesionen la nostra salut.

Evita i boicoteja el consum en grans superfícies perquè destrueixen el comerç local i els llocs de venda: productes elaborats per dones en condicions d’explotació laboral (màquines, treballadores de la fresa, del sector tèxtil als països del Sud, etc.) on no existeixen condicions dignes de treball.

Evita i boicoteja productes d’usar i llençar, sobre envasats i transgènics.

No consumeixis productes anunciats amb publicitat sexista, racista o LGTBIfòbic.

Organitza el consum de productes ecològics i de proximitat. El dia 8 es poden realitzar menjars col·lectius amb aquests productes.

Evita el malbaratament d’aigua i d’aliments.

Redueix el consum energètic tant com puguis, evitant l’ús d’aparells electrònics.

Fes ús del transport col·lectiu, públic i ecològic.

Coneix i dona suport a projectes alternatius de consum, en el teu barri i en la teva localitat, que intenten ser respectuosos amb el medi ambient, l’origen i la distribució dels productes.

No realitzis transaccions bancàries. Intercanvia i regala.

VAGA ESTUDIANTIL

Volem parar als col·legis, instituts i universitats perquè el sistema educatiu en totes les seves etapes és el principal espai de socialització. En ell es reprodueix l’actual sistema capitalista i patriarcal, lluny de ser un espai on es creixi en equitat i igualtat social.

Des del col·legi i des de l’institut es construeixen els rols de gènere, els estereotips i l’amor romàntic heterosexual com a model únic de relació afectiva sexual; a la vegada que nosaltres comencem a construir la nostra identitat sexual en uns centres que manquen d’una educació afectiva sexual diversa i estan plegats d’actituds LGTBIfòbiques. Fins i tot des de la universitat, on no és gens difícil veure la divisió sexual a l’hora d’escollir carrera i el sostre de vidre a l’hora d’investigar o promocionar en la Universitat.

En totes aquestes etapes també veiem que la història de les dones, la nostra història, ha estat invisibilitzada i apartada de les aules i dels llibres de text. De la mateixa manera, les estudiants ens veiem sotmeses a una triple explotació (estudiants, treballadores i vetlladores), que ens aboca a una precarietat vital absoluta.

Per tot plegat, les estudiants del moviment feminista volem sumar-nos a aquesta vaga del 8 de març, reivindicant:

Una educació pública, laica i feminista en totes les etapes i cicles educatius.

Una educació que, de manera transversal en totes les disciplines, incorpori la perspectiva de gènere, l’antirracisme, els sabers alternatius i visions del món dels pobles del Sud Global i del poble gitano. Les dones no som una excepció, som una constant que ha estat silenciada, Als pobles del món no se’ns pot ignorar en nom d’una suposada excel·lència de la cultura “occidental”.

Una educació que enfronti la segregació de la població gitana, migrant, discriminada per la raça o amb diversitat funcional dins del sistema educatiu.

El nostre dret a una educció afectiva sexual diversa, lliure d’estereotips heteropatriarcals i que no ens redueixi a simples objectes.

Un sistema educatiu que defensi la coeducació i la coresponsabilitat.

Que totes les estudiants puguem desenvolupar el nostre potencial humà amb independència de la nostra procedència, classe, situació migratòria, raça, identitat sexual i/o expressió de gènere.

Que es promogui i incentivi la contractació d’educadores en totes les etapes i cicles ducatius, fent-ne la traçabilitat en totes les interseccions necessàries, i tan diverses com la pròpia societat.

Que hi hagi una abaixada de les taxes i un augment de les beques que ens permeti conciliar la vida estudiantil, laboral i de cures.

Que es faciliti el procés de convalidació d’estudis obtinguts en altres països.

Que es canviï el relat del 12 d’octubre, conegut amb el nom de “dia de la hispanidad”, com un dia de memòria i reconeixement del genocidi sofert per la població del continent americà i la lluita contra el colonialisme dels seus territoris, que avui dia segueixen defensant les dones mitjançant la resistència sobre les seves terres, cossos i cultura.

Com proposem fer-ho?

No assisteixis a classe el dia 8 de març. Tens un examen o una classe en què es controla l’assistència? Recorda que tens dret a la vaga: parla amb l’equip directiu del centre educatiu o amb l’equip rectoral de la universitat per solucionar-ho.

Informa sobre la vaga a la teva escola, institut o facultat. No oblidis les dones treballadores, ni tampoc les professores!

Organitza assemblees amb les dones del teu centre educatiu amb la finalitat de preparar el dia de la vaga.

Organitza accions i passa campus per al dia de la vaga. Informa i debat sobre la situació de les dones estudiants: qüestionament, humiliació, invisibilització, assetjament dins les aules, etc.

No t’encarreguis de les cures el dia de la vaga (agafar el telèfon, preparar menjar, organitzar-ho tot).

ECONOMIA

L’enfocament de sostenibilitat de la vida de l’economia feminista planteja que economia, són tots els processos socials que sostenen les vides dignes de les persones i una relació sostenible amb la naturalesa, ja sigui en el mercat laboral o fora del mateix, amb treball remunerat o no.

Les retallades socials provocats per la crisi del sistema capitalista han aprofundit la divisió sexual del treball, condemnant-nos a la discriminació laboral, treballs precaris, pitjor pagats, no remunerats, invisibles i il·legals. A més, aquesta crisi ha afectat els espais on es resol la vida a través de treballs de cures: les llars, les escoles infantils, els centres escolars, els centres de salut, els centres de dia per a gent gran, etc. En aquests llocs els treballs de  cures recauen fonamentalment en les dones, perquè se’ls ha adjudicat el sistema  patriarcal, invisibilitzant en l’economia capitalista el gran volum d’hores de treball que genera aquesta esfera reproductiva, i el seu valor, ja que sense el treball reproductiu el sistema productiu monetari no es podria sostenir, s’aturaria.

El consum és només una baula de la cadena d’extracció, producció, distribució, consum i generació de residus. A través d’ell, nosaltres podem incidir en el sistema capitalista i plantejar una economia feminista.

El patriarcat i el capitalisme generen fortes desigualtats, relacions de poder i destrucció dels recursos i les condicions necessàries per tenir vides dignes. Per això necessitem construir una economia basada en la justícia social i ambiental.

L’economia i les cures. Per què fem vaga?

● Perquè el treball de cures i domèstic necessari per cobrir les necessitats bàsiques de la vida, el seguim realitzant les dones en contextos de precarietat creixent. un treball imprescindible per a la reproducció social de la vida que es invisibilitza i no es reconeix.

● Perquè en l’àmbit familiar segueix sense haver redistribució de les cures. els homes segueixen si corresponsabilitzar-se del treball de cures i domèstic, fins i tot quan hi ha cert repartiment, les dones seguim sent les responsables dels mateixos.

● Perquè l’Estat no es responsabilitza de garantir que hi hagi serveis i recursos de cures, públics i dotats amb el finançament adequat. A més, no regularitza la situació de les dones que realitzen els treballs de cures, no reconeix el valor social dels milions d’hores que invertim en el treball de cures no remunerats, i no promou l’educació en una ètica de les cures i els drets.

● Perquè la insuficiència i la falta d’aplicació de la ja limitada “llei de dependència”, desatén el dret de les persones que necessiten cures específiques o aquells que es requereixen per a activitats bàsiques de la vida diària a rebre una atenció de qualitat. 

Quan no es pot cobrir per una altra persona, som les dones les que hem de suplir als serveis públics. Això està forçant que moltes dones haguem de renunciar als nostres projectes i desitjos.

Perquè aquest repartiment injust dels treballs de cures té com a resultat l’augment de la càrrega de treball que suportem les dones fins a límits insuportables, que tinguem dobles i triples jornades de treball que minen els nostres temps personals, la nostra vida, salut i els nostres drets a la protecció social.

● Perquè quan vam realitzar aquests treballs en el mercat laboral, ho fem en condicions d’explotació i precarietat, arribem fins i tot a la tracta de dones amb fins d’explotació laboral, com està succeint en casos de treballadores de la llar en el àmbit domèstic. Tot això suposa que una majoria de dones en aquest sector laboral no adquirim el dret a una pensió contributiva digna, arribant a la vellesa en situació de dependència econòmica, de precarietat i pobresa. Condicions laborals que es considerarien aberrants per a un home i que estan normalitzades per a les dones.

● Perquè a les treballadores de la llar no se’ns reconeix ni la importància, ni la dignitat de la nostra feina ni els nostres drets laborals. Sent en la gran majoria dones migrants, formem part de la cadena global de cures. Es transfereix el treball de cures d’unes llars a altres basant-se eixos de poder, entre ells el de gènere, ètnia, classe i lloc de procedència.

● Perquè les retallades, les privatitzacions i el deteriorament en els sectors de treballs de cures, com són la sanitat, els serveis socials, l’ensenyament, l’atenció a la dependència, a la gent gran i servei a domicili es fan a costa del treball i el temps de les dones a les llars i de les condicions dels que treballem en aquests sectors. Són sectors feminitzats, on les dones som majoria, en què el masclisme perpetua les desigualtats de gènere. Sobrecarregades de tasques, amb poc reconeixement en l’àmbit laboral i en condicions de precarització dels seus llocs de treball.

● Perquè moltes dones amb diversitat funcional que necessitem cures veiem limitada o retallada aquesta possibilitat per requisits administratius.

● Perquè les dones rurals assumim el treball de cures agreujat per la falta de serveis mèdics, de transport públic o d’accés a activitats complementàries que facilitin la coresponsabilitat en la cura tant de nenes i nens com de majors, amb les dificultats afegides que implica la manca de cobertura telefònica i de connexió a Internet.

● Perquè els treballs més necessaris per a la supervivència i el benestar de les persones i la sostenibilitat del planeta són els menys reconeguts i no obstant això aquells que els destrueixen tenen una major valoració social i econòmica.

● Perquè la precarietat de les nostres vides no ha fet sinó augmentar i cada vegada més dones ens veiem expulsades del nostre habitatge per l’especulació, la turistificació i la gentrificació en els nostres barris; sent la majoria dones grans, migrants, joves, racialitzades, refugiades o sol·licitants d’asil. Perquè paradoxalment la afluència de migrants a barris degradats els ha convertit amb el pas del temps en “Atractiu multicultural” d’on les migrants som expulsades pels lloguers abusius.

Amb quines finalitats?

● Perquè es faci visible i reconegui el valor i dignitat del treball domèstic i de cura; s’assumeixi la corresponsabilitat social, de tots i totes, de la societat i de l’Estat.

● Perquè, quan els treballs domèstics i de cures surten al mercat, es garanteixin els drets i condicions laborals justes per als que els realitzem.

● Perquè les treballadores de la llar tinguem condicions laborals justes, tal com venim exigint, i es ratifiqui amb caràcter d’urgència el Conveni 189 de l’OIT que reconegui els drets laborals de les treballadores i es derogui la “esmena 6777” que retarda fins 2024 la nostra integració en el Règim General de la Seguretat Social.

● Perquè les dones migrants deixem de ser considerades només com a cuidadores sense drets, que carreguen amb el sosteniment del sistema productiu patriarcal que delega en les dones les responsabilitats de la cura.

● Perquè les Administracions Públiques garanteixin de forma irrenunciable i prioritària els serveis públics i de protecció social: sanitat, educació, serveis socials, ajuda a la dependència i accés a l’habitatge social.

● Perquè els Governs i les Administracions Públiques garanteixin les condicions de treball dignes al sector de cures, tant en els centres públics, com en els concertats i privats (ajuda a domicili, teleassistència, escoles infantils, residències, centres de dia, neteja d’edificis i locals, etc.)

● Perquè les Administracions Públiques garanteixin l’accés a serveis bàsics (metges, de transport, de comunicacions) al món rural, així com perquè es desenvolupin plans que permetin la conciliació i es faci efectiva la coresponsabilitat en la cura de nens i nenes i de majors en aquest context de poblacions masculinitzades i envellides.

● Per resignificar la feina, el seu valor i productivitat, de manera que es valorin els treballs socialment necessaris que generen bé comú, les llibertats i drets individuals i col·lectius, la sostenibilitat mediambiental, eliminant els que destrueixen aquests objectius.

● Per aconseguir un model econòmic nou que no es basi en la divisió sexual del treball, que sigui social i ambientalment sostenible i que defensi les persones enfront de la acumulació de capital i els beneficis del mercat. Nosaltres no estem fetes per al sistema, és el sistema el que ha d’estar al nostre servei.

● Per facilitar una cultura que, davant els models individuals d’èxit, faciliti el comunitari, les relacions veïnals, la gestió participativa i l’ús compartit de béns, d’espai públic, que generi entorns on sigui fàcil construir xarxes de suport mutu, en condicions de coresponsabilitat entre dones i homes. Perquè considerem que el col·lectiu facilita la vida.

L’economia, l’ecologia i el consum.

Per què fem vaga? 

● Perquè el deteriorament i privatització de recursos essencials com l’energia, l’aigua, l’aire o els aliments, afecta de manera creixent a bona part de la població, però de manera especial a les dones, que a més de tenir vides més precàries (majors índexs de pobresa i treballs pitjor remunerats), som les que gestionem l’economia de les nostres llars.

● Perquè la privatització dels espais i els béns públics i la destrucció de les xarxes comunitàries i veïnals posen més difícil la nostra existència.

● Perquè l’especulació financera de bancs i empreses privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues, carregant sobre les espatlles de les dones les conseqüències de les crisis que genera: precarietat laboral, desmantellament dels serveis socials i cures …

● Perquè la nostra salut està compromesa per substàncies tòxiques en aliments, cosmètics, productes de neteja, etc. Aquestes, són altament nocives per al medi ambient i produeixen, en molts casos, danys diferencials en les dones.

● Perquè les dones del Sud Global, patim els efectes colonialistes dels tractats de lliure comerç, el extractivisme i els megaprojectes, que espolien els recursos locals de comunitats i pobles i ens despullen dels nostres territoris ancestrals. El que ens condueix en moltes ocasions a la migració, i en altres, ens criminalitzen, ens assetgen o ens assassinen per la defensa de les nostres terres.

● Perquè se’ns treu la titularitat compartida de la terra per mercantilitzar i explotar-la, afavorint la nostra expulsió i desplaçament de les comunitats ancestrals del Sud Global.

● Perquè la pobresa energètica afecta més a les dones. La dificultat per mantenir la calor a la casa o cuinar, recau sobre nosaltres, que tenim treballs més precaris i passem més temps a les llars, ocupant-nos de les cures.

● Perquè ens amaguen la gravetat de la crisi energètica per seguir permetent el lucre de les empreses d’energia. El repartiment de la creixent escassetat de petroli i en el futur de carbó i gas, s’està abordant de forma opaca i en funció de la classe social, el gènere i la procedència, generant un accés desigual a l’energia.

● Perquè el desenvolupament tecnològic actual està al servei del sistema productiu que volem transformar, el manté i, paradoxalment es presenta com a única solució a els problemes que aquest model genera.

● Perquè l’agricultura i ramaderia intensives, juntament amb la indústria agroalimentària,  totes elles altament masculinitzades, ens imposen productes insalubres (transgènics, pesticides i adobs químics …) i impedeixen el va desenvolupar

● Perquè les dones estem en contra de la cultura de la guerra i del negoci de la indústria armamentística, negoci que porta violència i destrucció, en major mesura per els pobles del Sud, causant migracions a les quals les dones som més vulnerables. En les guerres les dones no som només víctimes, sinó també objectes i trofeus de guerra. A més, ens oposem a la idea que necessitem més seguretat, més militarització, més control i més exèrcit. Això crea un imaginari col·lectiu pervers i xenòfob que hem de combatre.

● Perquè la indústria farmacèutica ens medicalitza i ens imposa un model de cura de la salut que sosté un negoci privat regit pels valors i principis del mercat capitalista.

Per a què fem vaga?

● Per construir una economia sostenible, justa i solidària que gestioni els recursos naturals de forma pública i comunitària, que estigui en funció de les necessitats humanes i no del benefici capitalista. Per aconseguir l’accés universal als béns naturals imprescindibles per viure i prioritzar els drets comunitaris enfront dels interessos privats.

● Per defensar el comú a través del suport mutu: les organitzacions comunitàries, les relacions veïnals, la gestió i el disseny participatiu o l’ús compartit dels béns i de l’espai públic.

● Per construir un model de banca social i pública que ens protegeixi de l’especulació i del lliure mercat i ens doni suport a les dones en iniciatives productives sostenibles.

● Perquè es prohibeixi legalment la utilització de tòxics nocius per a la nostra salut i el medi ambient, amb informació clara i veraç sobre els danys derivats de l’ús d’aquests tòxics.

● Per aturar els projectes extrtactivistes, eliminar els tractats de lliure comerç i donar suport a les dones defensores dels drets humans i de la terra, visibilitzant la seva lluita. per contrarestar les estratègies colonialistes que exerceixen violències contra les dones, que imposen els interessos de les multinacionals, espolien i deterioren el medi ambient i destrueixen les economies agrícoles locals, augmentant la pobresa i desigualtat.

● Perquè les dones participem en una transició energètica sostenible com a resposta a la crisi d’energia i en un repartiment just dels recursos existents.

● Perquè el desenvolupament tecnològic estigui al servei de les persones i d’un model social igualitari i sostenible, i no del benefici econòmic d’uns pocs.

● Per construir un sistema agroecològic en què les dones siguin protagonistes i que no utilitzi productes que danyen la nostra salut i la del planeta. Per promoure un model de sobirania alimentària on les dones ocupen papers centrals i no subsidiaris.

● Perquè la cooperació al desenvolupament no es gestioni des d’un punt de vista paternalista i colonialista i s’articulin relacions de suport mutu i restitució.

● Perquè en els serveis públics (menjadors de col·legis, hospitals, centres de dia …) es ofereixi una alimentació ecològica i de proximitat respectuosa amb el model productiu que proposem des d’una economia feminista.

● Perquè la seguretat es construeixi des de la llibertat i no des de la guerra i el negoci. Defensem una lluita per la pau que sigui antipatriarcal, anticapitalista i anticolonialista.

● Per a una indústria farmacèutica regida per principis ètics i no econòmics, i un model de cura de la salut que sigui una responsabilitat social, que prioritzi la prevenció i garanteixi un accés universal als medicaments necessaris.

● Perquè les ciutats es dissenyin de manera sostenible i segura, facilitin la coresponsabilitat de les cures i responguin a les diverses necessitats de totes les persones que les habiten. Per garantir l’accessibilitat de totes les persones a tots els espais i edificis.

COSSOS

(pdf)

El control de la nostra vida sexual i reproductiva és un instrument del patriarcat per intentar sotmetre els cossos i les vides de les dones, lesbianes i trans. El dret a decidir, com un dret de justícia social que defensa el feminisme, va obrint portes perquè podem expressar diferents projectes de vida, noves formes de viure la sexualitat, la maternitat, el cos i la identitat i/o expressió de gènere. Els drets sexuals i els reproductius tenen a veure amb el cos, la nostra subjectivitat i amb les condicions socials, culturals i econòmiques que vivim.

Per què fem vaga?

● Perquè se’ns impedeix ser propietàries dels nostres cossos i dels nostres desitjos i se’ns nega el nostre dret a decidir. “Ni les dones ni la terra som territori de conquesta”.

● Perquè la jerarquia catòlica, l’Estat, els poders econòmics i polítics i la cultura masclista i colonial generen un context que nega i limita les nostres decisions sobre com volem viure la sexualitat i la identitat i/o expressió de gènere, la nostra corporalitat, la maternitat, les nostres vides i relacions.

● Perquè els nostres drets sexuals i reproductius o no estan reconeguts, o no estan organitzats o estan limitats i no són efectius per a totes les dones.

● Perquè l’educació afectivo-sexual no apareix al currículum escolar. És una educació que no es basa en el plaer, sinó en la por, els tabús i els estereotips dominants. És heteronormativa, centrada en la reproducció, coitocèntrica i invisibilitza la diversitat d’identitats i/o expressions de gènere, com les de les sexualitats.

●Perquè es contemplen els cossos i la nostra sexualitat com a objectes i no com a subjectes de plaer. Per tant, es limita l’expressió dels nostres desitjos i la nostra eròtica, tant a l’hora de relacionar-nos amb altres persones com amb nosaltres mateixes.

● Perquè els nostres cossos racialitzats es presenten com hipersexuals i exòtics, i se’ns associa a allò “salvatge” i a allò “no domesticat”, fet que ens cosifica encara més.

● Perquè quan les dones racialitzades apareixem als mitjans de comunicació es reprodueix la imatge de dominació blanca, la qual ens nega la possibilitat de ser visibilitzades com a referents del potencial humà que tenim a partir de l’assignació de rols negatius.

● Perquè l’avortament segueix al Codi Penal sense estar reconegut com un dret de les dones i les persones amb capacitat de gestar, per decidir sobre el seu cos i la seva maternitat. Les dones continuem enfrontant-nos amb els que ens criminalitzen i culpabilitzen per avortar. A més, no es respecta l’autonomia de les dones joves de setze i disset anys, les quals segueixen necessitant l’autorització dels seus pares i mares o tutors legals, i segueixen existint molts obstacles per fer efectiu aquest dret, tenint en compte que, a la pràctica, no es realitzen a la xarxa de sanitat pública.

● Perquè les lesbianes, bisexuals i trans vivim una situació de invisibilització, no tenim reconeixement social i patim discriminació. Encara perdura un model de família tradicional nuclear que ens dificulta l’accés a la reproducció assistida.

● Perquè les dones amb diversitat funcional som les altres oblidades, sense accés a la societat per falta d’accessibilitat, i se’ns veta la participació. Perquè la forma de funcionar dels nostres cossos és sancionada amb la visibilitat de les nostres realitats. Per la greu falta d’eines, com l’assistència personal i altres dispositius per viure en igualtat d’oportunitats i poder portar a terme els nostres projectes de vida.

● Perquè les dones joves ens enfrontem a múltiples obstacles per decidir sobre la nostra maternitat i els nostres projectes vitals. La situació de precarietat i inestabilitat creada per les condicions laborals i les polítiques neoliberals ens ho impedeixen. Si seguim depenent dels nostres pares/mares, si quedar-se embarassada és un obstacle a la vida professional, si els contractes de feina no triguen més de tres mesos, si no existeixen suficients escoles infantils públiques, la maternitat esdevindrà per moltes un acte heroic i per altres quelcom al que es renuncia. I quan decidim no ser mares, en moltes ocasions se’ns qüestiona i se’ns assenyala.

● Perquè les dones migrants en situació administrativa irregular no podem accedir a l’atenció a la salut al sistema sanitari públic, i se’ns dificulta, inclús als casos als quals se suposa que aquestes necessitats estan cobertes, com ara durant l’embaràs.

● Perquè ens imposen cossos impossibles i un cànon estètic occidentalitzat amb el que no ens identifiquem: un cos ni massa gros ni massa prim, blanc però una mica torrat, bru però no negre, exòtic però no estranger, que sembli lliure però no massa, que sigui atlètic i funcional pel sistema, que sigui femení… Un cos que anul·la la nostra diversitat de formes d’ésser i de ser al món i que ens genera molt patiment. Perquè aquell model respon als interessos del model capitalista i patriarcal.

● Perquè a les dones d’altres cultures se’ns qüestiona la nostra vestimenta i els nostres costums no occidentals amb la justificació de mantenir l’ordre i la seguretat, és a dir, amb el discurs de la integració.

● Perquè la institució psiquiàtrica patriarcal se’n fa càrrec perquè “les dones boges” no tinguem dret sobre els nostres cossos, identitats i maternitat.

● Perquè es medicalitza el nostre cos de forma innecessària; es veuen com a problemes els processos naturals com la menstruació, la menopausa o la vellesa. Perquè es sotmet a les embarassades a la violència obstètrica, ja que es tracta com un tràmit quirúrgic a partir de la generalització de les cesàries i episiotomies. Perquè s’invisibilitzen malalties que afecten les dones, com  ara l’endometriosi. Perquè els malestars que apareixen com a patiment anímic o símptomes mal definits, sense causa orgànica demostrable, producte de la vida que portem, no s’estudien. A més, els prejudicis i estereotips que molts i moltes professionals de la sanitat tenen sobre dones migrants, trans, lesbianes i treballadores sexuals, atès que se’ns considera indignes de rebre atenció, ens fan fora del sistema sanitat i, per tant, del nostre dret a rebre atenció integral.

●  Perquè a les dones amb identitats trans ens volen moldejar els nostres cossos a la normativa binària per encaixar a la societat patriarcal, fet que ens treu la possibilitat de tenir autonomia per triar amb quin cos ens sentim representades i si volem aplicar tractaments i modificacions.

Per quin motiu fem vaga?

● Per ser propietàries dels nostres cossos, dels nostres desitjos i decisions. Perquè l’Estat garanteixi, la societat respecti i l’Església i altres institucions religioses no s’hi fiquin.

● Per exigir a l’estat, a la jerarquia catòlica, als poders patriarcals econòmics i polítics i a la cultura colonitzadora i masclista que respectin la nostra autonomia i llibertat per prendre decisions sobre la nostra sexualitat, la nostra corporalitat i el nostres projectes vitals. Volem ser propietàries dels nostres cossos, desitjos i vides.

● Per fer possible que els nostres drets sexuals i reproductius estiguin reconeguts i siguin efectius per totes, independentment de la nostra edat, condició migrant i identitat sexual i/o expressió de gènere o diversitat funcional, i així aconseguir acabar amb totes les formes de control que exerceix la societat a l’àmbit reproductiu, incloses les pràctiques que vulneren els drets humans, com ara les esterilitzacions forçades.

● Per desenvolupar espais d’autonomia, plaer i poder personal per sentir-nos legitimades  en l’expressió de les emocions i desitjos.

● Per aconseguir que l’educació sigui pública, laica i amb currículums feministes i descolonials als quals es transversalitzi la perspectiva de gènere, antirracista i antixenòfoba a totes les disciplines.

● Per fer que l’educació afectivo-sexual estigui contemplada al currículum escolar i sigui integral, lliure d’estereotips sexistes, racistes i LGTBIfòbics. Que se’ns eduqui en la diversitat, es vegin formes diverses de viure la sexualitat, identitats i/o expressions de gènere i les diverses corporalitats que existeixen, promovent així el plaer sexual i l’autoconeixement dels nostres cossos. Es demana una educació laica que informi, sense moralismes, sobre la importància de la prevenció d’embarassos no desitjats, les ITS i la violència sexual.

● Per fer possible que les dones racialitzades apareguem als mitjans com a referents del saber, heroïnes, filòsofes, salvant vides, professores, activistes, artistes, científiques, politòlogues, doctores, rurals, poetes, mares, advocades, peixateres, pensadores, periodistes, autònomes i així mostrar-nos com les referents que som i no tenir una representació de dolentes o víctimes.

● Per aconseguir que es reconeguin els nostres cossos com a subjectes de plaer. Volem poder expressar lliurement els nostres desitjos i la nostra eròtica quan ens relacionem amb altres persones i també quan ens adonem del nostre propi plaer. Tots els cossos i sexualitats són susceptibles de ser subjectes de desig. Tots els cossos són eròtics!

● Per fer que l’avortament estigui fora del Codi Penal i es reconegui com un dret de les dones i persones amb capacitat de gestar a decidir sobre el seu cos i la seva maternitat. Que es respecti l’autonomia de les dones de setze i disset anys i es garanteixi la seva realització als serveis públics de salut per totes les dones. Avortament lliure, segur, gratuït i a la Sanitat Pública!

● Per a què les lesbianes, bisexuals, trans i altres persones amb dissidència sexual i/o de gènere podem expressar lliurement la nostra sexualitat i identitat i/o expressió de gènere, tenint reconeixement dels nostres drets sexuals i reproductius. Per fer que es tinguin en compte els diferents models de família i els projectes de vida que existeixen. Que se’ns faciliti l’accés a la reproducció assistida.

● Per aconseguir que les dones joves, en tota la seva diversitat, puguem decidir sobre la nostra maternitat i els nostres projectes vitals, i per això se’ns ha de reconèixer com a subjectes; han de cessar les retallades als serveis públics i socials, les polítiques neoliberals que ens fan més precàries, s’han de reconèixer els nostres drets laborals i s’han de crear xarxes de recolzament que ens permetin posar al centre les cures i les activitats que fan possible el benestar de les persones.

● Per fer que les dones migrants en situació administrativa irregular puguem accedir a l’atenció sanitària pública, anul·lant el Real Decret 16/2012 que ho impedeix. Per fer que es garanteixi la protecció de les nostres dades i es doti d’intèrprets al sistema sanitari.

● Per aconseguir que les dones, en tota la seva diversitat, deixem de liderar les xifres d’atenció en salut mental. Perquè les dones de la Unió Europea no necessitem ser medicades amb psicofàrmacs.

● Perquè es reconegui la diversitat dels nostres cossos i de formes de ser i estar al món. La nostra condició ètnica i de racialització i els nostres cossos són diversos a l’hora de funcionar; ens agrada portar els cabells i la roba de moltes formes, ens maquillem si ens ve de gust i no ens fa vergonya tenir estries. Tots els cossos són desitjables i desitjats! Són tan diversos com nosaltres.

● Per poder disposar de la informació necessària per prendre decisions sobre els nostres cossos i impulsar la investigació mèdica des d’un enfocament no androcèntric, que posi les necessitats de les dones entre els seus objectius; que totes les dones puguem accedir a serveis de salut mental, de proximitat, independentment de la nostra situació administrativa, la nostra edat, sexualitat i identitat i/o expressió de gènere.

● Per defensar el dret a triar un part que es correspongui amb la nostra cultura.

● Per aconseguir que les persones amb identitat trans tinguem accés als tractaments sense que se’ns patologitzi i tinguem autonomia per decidir si volem aquests tractaments, perquè els nostres cossos no estan obligats a seguir la norma social patriarcal i binària.

VIOLÈNCIES

Per què fem vaga?

  • Perquè 1.560 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys. Molts d’aquests assassinats no han estan contemplats dins la Llei Estatal de Violència de Gènere.  
  • Perquè milers de dones, en tota la nostra diversitat, patim maltractaments per part de les nostres parelles o ex parelles que segueixen veient-nos com a objectes en lloc de subjectes.
  • Perquè no hi ha veritat, protecció i reparació per a nosaltres i no hi ha seguretat efectiva ni justícia per a moltes de les persones que fem les denúncies.   
  • Perquè la justícia és patriarcal i posa en dubte la nostra paraula. Perquè no ens creuen.
  • Perquè quan denunciem que hem estat agredides es qüestiona el nostre testimoni, se’nsjutja a nosaltres i no als agressors. Perquè la legislació vigent és insuficient i no s’aplica en la seva totalitat, ni ha estat dotada de recursos. Perquè les persones trans no estem emparades per cap llei, a més de patir discriminació i humiliació per part de tot el sistema judicial
  • Perquè ens violen els homes que es creuen amos dels nostres cossos, pretenent anul·lar-nos com a persones, per mostrar als altres homes la seva masculinitat dominadora i violenta.
  • Perquè les dones migrants en situació administrativa irregular estem especialment desprotegides davant de la violència sexual, ja que la denúncia pot suposar l’obertura de un expedient sancionador d’estrangeria o la detenció per a l’expulsió. Aquesta amenaça impedeix en la pràctica la possibilitat de buscar protecció i justícia. Perquè les condicions laborals de les treballadores de la llar internes augmenten la impunitatdels agressors 
  • Perquè no ens sentim segures en l’espai públic, en els espais d’oci, ni en la nit. Vivim experiències d’agressió, assetjament i agressions sexuals per part d’homes que creuen que aquests espais són seus.
  • Perquè les dones migrants patim, a més, discriminació racista i xenòfoba en els espais públics i en els mitjans de transport i som objecte de batudes racistes pel simple fet de ser migrants discriminades per la raça. 
  • Perquè s’usen les noves tecnologies per assetjar i agredir les dones a través del ciberassetjament, que es dona amb especial virulència contra les dones que es declaren feministes. 
  • Perquè les violències patriarcals afecten les dones de forma diferent en funció de l’estatus migratori, la nostra edat, si som discriminades per la raça, gitanes o paies; si som dones amb diversitat funcional; si som psiquiatritzades, d’edat; si som trans, hetero, lesbianes; si som assalariades o no, treballadores de la llar, treballadores sexuals, si som mares o no. Si neguem aquesta diversitat, fem invisible l’especial cruesa amb què les violències afecten algunes de nosaltres.
  • Perquè a les dones ens criminalitzen per protegir les nostres filles i fills dels pares que són maltractadors, ens obliguen a un règim de visites en permanent contacte amb ells i tement pel benestar físic i psicològic de les nostres filles i fills.
  • Perquè som víctimes de violències institucionals, a través del poder judicial, del sistema sanitari, dels serveis socials i dels cossos de seguretat. Perquè a les dones migrants les violències institucionals ens afecten especialment.
  • Perquè les persones trans patim violència institucional quan ens assignen una patologia dins del sistema sanitari. 
  • Perquè la manca de formació específica del personal judicial, policial, de serveis socials i sanitaris impedeix un tractament correcte contra les violències masclistes i no ens protegeixen pas del racisme, la xenofòbia i la LGTBIfòbia.
  • Perquè hi ha una violència institucional que no té en compte la nostra major dificultat d’accés als recursos com a dones migrants i que es manifesta en una major representació de retirades de custòdia dels nostres filles i fills.
  • Perquè moltes dones estem privades de llibertat per un sistema penal que és patriarcal, racista i classista: des de les preses per delictes menors de supervivència, fins les dones internades en Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), privades de llibertat, sense haver comès cap delicte.
  • Perquè hem de posar fi a un sistema psiquiàtric i a un model biològic que assigna una patologia a les emocions i les conseqüències de les condicions de vida socials, econòmiques i laborals de les dones.
  • Perquè a les dones en tractament psiquiàtric ens vulneren els nostres drets en la pràctica psiquiàtrica: ingressos involuntaris, medicalització forçosa, aïllaments, sobremedicació, etc. Perquè patim abusos sexuals dins del sistema de salut mental i estem il·legitimades pels nostres diagnòstics psiquiàtrics. 
  • Perquè la crueltat de les violències masclistes inunda les pantalles dels nostres mòbils, televisors, ordinadors, construint-nos com a víctimes i abundant en un imaginari col·lectiu que normalitza les masculinitats violentes.
  • Perquè la majoria dels mitjans de comunicació realitzen un tractament grogós i morbós dels casos de violència contra les dones, sense considerar-nos subjectes de drets i sense assumir la seva responsabilitat en la lluita contra les violències masclistes alhora que fomenten altres estereotips xenòfobs i racistes.
  • Perquè l’Estat no assumeix la responsabilitat que li correspon en la tracta de dones i permet la impunitat dels criminals amb la seva passivitat i la seva falta de recursos.
  • Perquè es criminalitza la solidaritat cap a les dones migrants i sol·licitants d’asil amb la imposició de multes i altres mesures que castiguen a qui ens ofereix ajuda i suport.
  • Perquè les dones amb diversitat funcional ens trobem en una situació de major vulnerabilitat en veure limitats els nostres drets fonamentals i les nostres possibilitats per decidir sobre les nostres vides. Com a conseqüència de la manca d’autonomia, en molts casos, som aïllades, sotmeses i controlades per l’entorn més proper. Aquestes circumstàncies fan que el risc de patir violències masclistes sigui més gran i que, en molts casos, depenguem dels nostres agressors. A més, de suposar una barrera afegida que obstaculitza la nostra participació social i oportunitats equiparables.

Amb quines finalitats?

  • Perquè es consideri la violència masclista com una qüestió que afecta  tota la societat, que té la seva arrel en un sistema patriarcal, capitalista i colonialista que organitza les nostres relacions socials d’acord amb un model basat en jerarquies de gènere, classe i raça. Per això, exigim que es tinguin en compte les diverses causes i es facin visibles els diferents nivells i dimensions de la violència masclista. Mentre això no passi, continuaran matant-nos
  • Per una educació afectiva i sexual que inclogui les diversitats sexuals sense estereotips i les identitats i / o expressions de gènere. Per formar els nens i nenes contra unes masculinitats violentes, possessives i dominants, excloent-hi els tòpics de l’amor tòxic-romàntic i fent possible el desenvolupament de tot el nostre potencial.
  • Perquè s’apliqui de manera efectiva la legislació vigent, s’ampliï la definició de violències masclistes que patim pel fet de ser dones i sigui dotada amb recursos suficients. Exigim protecció, reparació i justícia.
  • Perquè el rebuig a la violència sexual vagi acompanyat de canvis culturals, en les idees, les actituds,  les relacions i en l’imaginari col·lectiu per ser sobiranes dels nostres cossos. Perquè deixem, com a societat, de naturalitzar les violències sexuals. 
  • Per modificar la llei d’estrangeria de manera que a les dones migrants, en situació administrativa irregular, se’ns garanteixi seguretat jurídica i protecció quan denunciem una violència sexual.
  • Perquè les dones migrants, que ho necessitem, disposem d’intèrprets en les denúncies contra les agressions masclistes. Perquè els agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, que redacten les nostres denúncies i gestionen els nostres casos, no siguin aquells que es centren en la nostra persecució per situacions administratives irregulars.
  • Per conquerir l’espai públic, d’oci i de la nit sense por de ser assetjades, com espais de gaudi, trobada i diversió.
  • Perquè cessin les batudes, l’assetjament i la discriminació racista que patim les dones migrants i discriminades per la raça en l’espai públic i els mitjans de transport; per no convertir-nos en còmplices quan ocorren en la nostra presència i les denunciem i les impedim activament.
  • Perquè la seguretat dels espais públics es concebi des d’una perspectiva de gènere i no mitjançant l’increment de la presència de la policia i el control, que no fa sinó augmentar la percepció d’inseguretat.
  • Perquè la salut mental de les dones no sigui concebuda i tractada des d’una visió patriarcal i biològica.  Perquè es dones en tractament psiquiàtric deixem de patir una doble opressió per dones i per boges.
  • Perquè les xarxes socials siguin un espai lliure de violències masclistes, racisme, xenofòbia i LGTBIfobia, un espai segur per a totes les dones, en el qual puguem opinar i expressar-nos sense ser assetjades, fustigades o agredides. Perquè l’espai virtual, com l’espai públic, també ha de ser el nostre.
  • Perquè totes les dones visquem lliures de discriminacions i puguem exercir els nostres drets. Perquè en totes les accions contra les violències masclistes es tinguin en compte les diverses circumstàncies i condicions de les dones.
  • Perquè es prioritzin el benestar i els drets de menors d’edat abans que els desitjos dels pares maltractadors, així com la seguretat de les dones en els casos de separació i establiment de règim de visites. Perquè no s’atorguin custòdies compartides imposades als pares que són maltractadors.
  • Perquè el personal judicial, policial i serveis socials rebi, de manera continuada i obligatòria, formació feminista, sobre diversitat cultural i migració, sobre diversitat sexual, identitat i / o expressió de gènere, de manera que pugui comprendre la diversitat d’opressions a què podem estar subjectes les dones a l’hora de denunciar.
  • Perquè la formació de gènere, diversitat, racisme i xenofòbia s’inclogui en els temaris de les proves d’accés i oposicions de l’Administració Pública.
  • Perquè es consideri la nostra realitat i es garanteixi l’accés a la conciliació familiar per a les dones migrants en situació precària, evitant així  la retirada de custòdia per part de les institucions.
  • Perquè es tanquin els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs). Perquè cap ésser humà és il·legal.
  • Perquè els mitjans de comunicació tractin el tema de les violències masclistes amb rigor, presentant les dones com a subjectes, sense considerar l’agressor ni amb empatia ni tampoc com a víctima.
  • Perquè els mitjans de comunicació no difonguin estereotips i prejudicis sexistes, LGTBIfòbics i racistes.
  • Perquè es persegueixi de forma eficaç la tracta de dones amb la finalitat d’explotació sexual i se’ls atorgui a les dones la protecció que prescriu la normativa estatal i internacional, així com altres alternatives vitals. Per regularitzar immediatament la situació administrativa de les víctimes de tràfic i que no acabin en Centres 

d’ Internament d’Estrangers (CIEs). Perquè es garanteixi la màxima protecció de les víctimes.

  • Per construir societats solidàries i justes que garanteixin els drets humans de totes les persones sense tenir en compte la seva procedència o origen.
  • Per acabar amb un sistema que ens segrega en funció de les nostres capacitats i aconseguir garantir l’autonomia i la diversitat de totes les dones, mitjançant el desenvolupament d’una societat inclusiva i accessible que ens permeti superar la situació de dependència d’un entorn propens a les violències.
  • Per eliminar el concepte de patologia, i assegurar la igualtat i l’empara  legal de les persones trans. No tenim disfòria ni incongruència de gènere. 

Perquè siguem lliures de ser qui som.