Violències

PDF

Per què fem vaga?

  • Perquè 1.560 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys. Molts d’aquests assassinats no han estan contemplats dins la Llei de Violència de Gènere. 
  • Perquè milers de dones, en tota la nostra diversitat, patim maltractaments per part de les nostres parelles o ex parelles que segueixen veient-nos com a objectes en lloc de subjectes.
  • Perquè no hi ha veritat, protecció i reparació per a nosaltres i no hi ha seguretat efectiva ni justícia per a moltes de les persones que fem les denúncies.  
  • Perquè la justícia és patriarcal i posa en dubte la nostra paraula. Perquè no ens creuen.
  • Perquè quan denunciem que hem estat agredides es qüestiona el nostre testimoni, se’ns jutja a nosaltres i no als agressors. Perquè la legislació vigent és insuficient i no s’aplica en la seva totalitat, ni ha estat dotada de recursos. Perquè les persones trans no estem emparades per cap llei, a més de patir discriminació i humiliació per part de tot el sistema judicial
  • Perquè ens violen els homes que es creuen amos dels nostres cossos, pretenent anul·lar-nos com a persones, per mostrar als altres homes la seva masculinitat dominadora i violenta.
  • Perquè les dones migrants en situació administrativa irregular estem especialment desprotegides davant de la violència sexual, ja que la denúncia pot suposar l’obertura de un expedient sancionador d’estrangeria o la detenció per a l’expulsió. Aquesta amenaça impedeix en la pràctica la possibilitat de buscar protecció i justícia. Perquè les condicions laborals de les treballadores de la llar internes augmenten la impunitat dels agressors
  • Perquè no ens sentim segures en l’espai públic, en els espais d’oci, ni en la nit. Vivim experiències d’agressió, assetjament i agressions sexuals per part d’homes que creuen que aquests espais són seus.
  • Perquè les dones migrants patim, a més, discriminació racista i xenòfoba en els espais públics i en els mitjans de transport i som objecte de batudes racistes pel simple fet de ser migrants discriminades per la raça.
  • Perquè s’usen les noves tecnologies per assetjar i agredir les dones a través del ciberassetjament, que es dona amb especial virulència contra les dones que es declaren feministes.
  • Perquè les violències patriarcals afecten les dones de forma diferent en funció de l’estatus migratori, la nostra edat, si som discriminades per la raça, gitanes o paies; si som dones amb diversitat funcional; si som psiquiatritzades, d’edat; si som trans, hetero, lesbianes; si som assalariades o no, treballadores de la llar, treballadores sexuals, si som mares o no. Si neguem aquesta diversitat, fem invisible l’especial cruesa amb què les violències afecten algunes de nosaltres.
  • Perquè a les dones ens criminalitzen per protegir les nostres filles i fills dels pares que són maltractadors, ens obliguen a un règim de visites en permanent contacte amb ells i tement pel benestar físic i psicològic de les nostres filles i fills.
  • Perquè som víctimes de violències institucionals, a través del poder judicial, del sistema sanitari, dels serveis socials i dels cossos de seguretat. Perquè a les dones migrants les violències institucionals ens afecten especialment.
  • Perquè les persones trans patim violència institucional quan ens assignen una patologia dins del sistema sanitari. 
  • Perquè la manca de formació específica del personal judicial, policial, de serveis socials i sanitaris impedeix un tractament correcte contra les violències masclistes i no ens protegeixen pas del racisme, la xenofòbia i la LGTBIfòbia.
  • Perquè hi ha una violència institucional que no té en compte la nostra major dificultat d’accés als recursos com a dones migrants i que es manifesta en una major representació de retirades de custòdia dels nostres filles i fills.
  • Perquè moltes dones estem privades de llibertat per un sistema penal que és patriarcal, racista i classista: des de les preses per delictes menors de supervivència, fins les dones internades en Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), privades de llibertat, sense haver comès cap delicte.
  • Perquè hem de posar fi a un sistema psiquiàtric i a un model biològic que assigna una patologia a les emocions i les conseqüències de les condicions de vida socials, econòmiques i laborals de les dones.
  • Perquè a les dones en tractament psiquiàtric ens vulneren els nostres drets en la pràctica psiquiàtrica: ingressos involuntaris, medicalització forçosa, aïllaments, sobremedicació, etc. Perquè patim abusos sexuals dins del sistema de salut mental i estem il·legitimades pels nostres diagnòstics psiquiàtrics.
  • Perquè la crueltat de les violències masclistes inunda les pantalles dels nostres mòbils, televisors, ordinadors, construint-nos  com a víctimes i abundant en un imaginari col·lectiu que normalitza les masculinitats violentes.
  • Perquè la majoria dels mitjans de comunicació realitzen un tractament grogós i morbós dels casos de violència contra les dones, sense considerar-nos subjectes de drets i sense assumir la seva responsabilitat en la lluita contra les violències masclistes alhora que fomenten altres estereotips xenòfobs i racistes.
  • Perquè l’Estat no assumeix la responsabilitat que li correspon en la tracta de dones i permet la impunitat dels criminals amb la seva passivitat i la seva falta de recursos.
  • Perquè es criminalitza la solidaritat cap a les dones migrants i sol·licitants d’asil amb la imposició de multes i altres mesures que castiguen a qui ens ofereix ajuda i suport.
  • Perquè les dones amb diversitat funcional ens trobem en una situació de major vulnerabilitat en veure limitats els nostres drets fonamentals i les nostres possibilitats per decidir sobre les nostres vides. Com a conseqüència de la manca d’autonomia, en molts casos, som aïllades, sotmeses i controlades per l’entorn més proper. Aquestes circumstàncies fan que el risc de patir violències masclistes sigui més gran i que, en molts casos, depenguem dels nostres agressors. A més, de suposar una barrera afegida que obstaculitza la nostra participació social i oportunitats equiparables.

Amb quines finalitats?

  • Perquè es consideri la violència masclista com una qüestió que afecta  tota la societat, que té la seva arrel en un sistema patriarcal, capitalista i colonialista que organitza les nostres relacions socials d’acord amb un model basat en jerarquies de gènere, classe i raça. Per això, exigim que es tinguin en compte les diverses causes i es facin visibles els diferents nivells i dimensions de la violència masclista. Mentre això no passi, continuaran matant-nos
  • Per una educació afectiva i sexual que inclogui les diversitats sexuals sense estereotips i les identitats i / o expressions de gènere. Per formar els nens i nenes contra unes masculinitats violentes, possessives i dominants, excloent-hi els tòpics de l’amor tòxic-romàntic i fent possible el desenvolupament de tot el nostre potencial.
  • Perquè s’apliqui de manera efectiva la legislació vigent, s’ampliï la definició de violències masclistes que patim pel fet de ser dones i sigui dotada amb recursos suficients. Exigim protecció, reparació i justícia.
  • Perquè el rebuig a la violència sexual vagi acompanyat de canvis culturals, en les idees, les actituds,  les relacions i en l’imaginari col·lectiu per ser sobiranes dels nostres cossos. Perquè deixem, com a societat, de naturalitzar les violències sexuals.
  • Per modificar la llei d’estrangeria de manera que a les dones migrants, en situació administrativa irregular, se’ns garanteixi seguretat jurídica i protecció quan denunciem una violència sexual.
  • Perquè les dones migrants, que ho necessitem, disposem d’intèrprets en les denúncies contra les agressions masclistes. Perquè els agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, que redacten les nostres denúncies i gestionen els nostres casos, no siguin aquells que es centren en la nostra persecució per situacions administratives irregulars.
  • Per conquerir l’espai públic, d’oci i de la nit sense por de ser assetjades, com espais de gaudi, trobada i diversió.
  • Perquè cessin les batudes, l’assetjament i la discriminació racista que patim les dones migrants i discriminades per la raça en l’espai públic i els mitjans de transport; per no convertir-nos en còmplices quan ocorren en la nostra presència i les denunciem i les impedim activament.
  • Perquè la seguretat dels espais públics es concebi des d’una perspectiva de gènere i no mitjançant l’increment de la presència de la policia i el control, que no fa sinó augmentar la percepció d’inseguretat.
  • Perquè la salut mental de les dones no sigui concebuda i tractada des d’una visió patriarcal i biològica.  Perquè es dones en tractament psiquiàtric deixem de patir una doble opressió per dones i per boges.
  • Perquè les xarxes socials siguin un espai lliure de violències masclistes, racisme, xenofòbia i LGTBIfobia, un espai segur per a totes les dones, en el qual puguem opinar i expressar-nos sense ser assetjades, fustigades o agredides. Perquè l’espai virtual, com l’espai públic, també ha de ser el nostre.
  • Perquè totes les dones visquem lliures de discriminacions i puguem exercir els nostres drets. Perquè en totes les accions contra les violències masclistes es tinguin en compte les diverses circumstàncies i condicions de les dones.
  • Perquè es prioritzin el benestar i els drets de menors d’edat abans que els desitjos dels pares maltractadors, així com la seguretat de les dones en els casos de separació i establiment de règim de visites. Perquè no s’atorguin custòdies compartides imposades als pares que són maltractadors.
  • Perquè el personal judicial, policial i serveis socials rebi, de manera continuada i obligatòria, formació feminista, sobre diversitat cultural i migració, sobre diversitat sexual, identitat i / o expressió de gènere, de manera que pugui comprendre la diversitat d’opressions a què podem estar subjectes les dones a l’hora de denunciar.
  • Perquè la formació de gènere, diversitat, racisme i xenofòbia s’inclogui en els temaris de les proves d’accés i oposicions de l’Administració Pública.
  • Perquè es consideri la nostra realitat i es garanteixi l’accés a la conciliació familiar per a les dones migrants en situació precària, evitant així  la retirada de custòdia per part de les institucions.
  • Perquè es tanquin els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs). Perquè cap ésser humà és il·legal.
  • Perquè els mitjans de comunicació tractin el tema de les violències masclistes amb rigor, presentant les dones com a subjectes,  sense considerar l’agressor ni amb empatia ni tampoc com a víctima.
  • Perquè els mitjans de comunicació no difonguin estereotips i prejudicis sexistes, LGTBIfòbics i racistes.
  • Perquè es persegueixi de forma eficaç la tracta de dones amb la finalitat d’explotació sexual i se’ls atorgui a les dones la protecció que prescriu la normativa estatal i internacional, així com altres alternatives vitals. Per regularitzar immediatament la situació administrativa de les víctimes de tràfic i que no acabin en Centres

d’ Internament d’Estrangers (CIEs). Perquè es garanteixi la màxima protecció de les víctimes.

  • Per construir societats solidàries i justes que garanteixin els drets humans de totes les persones sense tenir en compte la seva procedència o origen.
  • Per acabar amb un sistema que ens segrega en funció de les nostres capacitats i aconseguir garantir l’autonomia i la diversitat de totes les dones, mitjançant el desenvolupament d’una societat inclusiva i accessible que ens permeti superar la situació de dependència d’un entorn propens a les violències.
  • Per eliminar el concepte de patologia, i assegurar la igualtat i l’empara  legal de les persones trans. No tenim disfòria ni incongruència de gènere.

Perquè siguem lliures de ser qui som.